pOeMes

Poemari Tenerife 2009

Vaig sentir que ara mateix podria estar amb ell. Això em passa sovint amb la bona gent, podria estar amb ells com a parella

Aquella nit vam bufar els colors deixant-los escampar per la nostra imaginació grisa.

Em dinat i em fet l’amor.

Un amor trencat per

la incomoditat

d’un cotxe

amagat pels camins del Vilar.

Un sexe trist, incomplet

Dinàmiques
A vegades em sento egoísta,
egoista de les meves emocions.
Però no m’hi capfico.

L’angoixa i la por fan de mi un trencaclosques

D’angles infinits.

Respostes jugant als desnivells.

Adolescent
Recordo sent adolesent necessitar sentir:
“No vagis que ara estic per tu” o
“No hi pots anar”
Volia no tenir tota  la llibertat.
Sentir que algú necessitava de mi,
que m'havia de quedar.
Això era per mi estimar.
Necessitar, estimar

Si anar no era bo per a mi,
Aleshores no ho podia fer, no?

Carnaval

Cafeteres,

tasses,

forquilles,

mocadors.

Cupidos,

monges,

cures,

novies mortes,

cotó.

Daus,

cartes,

futbolíns,

i pilotes de futbol.

Cisternas de vàter,

Fregones,

compreses i tampons.

Venders,

Hommers,

Pipis calzaslargas,

Reis llenons.

Llàpissos,

maquinetes,

estudiants i professors.

sandwichs,

reis,

pallasos,

infermeres,

princesas,

ambulàncies,

putes i

hot dogs,

Científics boixos

transvestits,

tenistes,

cheer leaders,

supermans,

pescadors.

,

Xerra el vent alisi l’història de les onades.
Segueixo enamorada?
De moment segueixo enganxada.
Em proposo desinflar-me
I no sentir cap grinyol.
Bufaré la pols arrosegada
I sentiré la sang hormonada
com m'altera la mirada.
He trobat un estel darrere la màscara.

Oliosa dins de l'aigua

sóc hilaína i sóc àmbar.

Les densitats fan

males passades.

Però la mel del Sol

no té cap pressa

i llepa el seu camí

sense fer fressa.

Volar sota l’aigua

Bombolla de sal fonent-se al mar.

Sota un mar pintat pel Sol

giro com una bombolla.

Volo entre cims i depressions,

les més baixes.

Un bes em regalima per la galta

Abade

Hi ha paons a la platge i

Música en comptes de silenci.

Hi ha un oceà sense olor a mar.

Encenem fogueres amb paper de vàter.

Porto la guitarra, però no la toco.

Atlàntic
MirO, i rEs
olOro, i Res
llePo, i reS
prOvo, i rEs
sAl, on eTs?


Estiro d'un fil
i el vent em nua.
Volàtil
al ventre del món
m'atrau l'explosió
meditada
temps enllà.
Condensada
en l'enllaç perfecte
sóc onada.

Gotes de vent rere la finestra

 Despollada.

Mugró – cigró

toco!

Mugró – cigró

Connexió.

M’encens, estic excitada.

Mugró – cigró – meló

liqüada.

Rosella
Penetrada pel sol
obres els pètals
humits i tímits
de la nit (prop)passada.
Llepada d'una volàtil rosada
olores a vida
tot just despertada.
Un rierol
recorre els teus plecs
fins fondres
dins una escalfor
sobtada.
Entre vapor d'aigua et trobo
turgent i vigorosa
pel camí de l'albada

Et bec i ets jo i alhora ets simplement una gota d’aigua.

Soy una miguita de pan, picoteame un poco.

Només em noto l’escalfor,
el meu sexe bull,
Ai de mi!
Ni sang al cervell tindré
I per l’instint m’hauré de guiar
Ai de mi!

espai i temps
El meu jo real està desfassat
del meu jo mental.
S'han desencaixat
en el temps i en l'espai.
Un mirall,
estic farta de veure reflexes
i projeccions,
vull un mirall per veurem a mi.
Vull ser jo tot el dia
coincidint en l'espai i el temps

Som el que es veu

Densitats il·luminades.

Reflexes pampallonejant

Mirades

Abades
Lluna plena
Foscors blanques.
Potser ara m’enrecordo de tu
El fosc i el clar,
Només recordan-te
em començo a enuagar.
Respiro, miro al més enllà.
Onades, ombres, reflexes, oceà.
Mirar-te és un contrast.
La vida i la mort
Formes part del món!
Jo encara tinc un fil
dibuixant-me un contorn,

nit de lluna plena a Abades

La tristesa diluida de la lluna
pampallugua en les onades
enlluernant el teu record.

Sempre em estat tant junts i tant lluny l’un de l’altre

propera distancia
Empresonats en la nostra bombolla
ens em estimat.
Em tapat cada forat cuidadosament
i em mantingut les condicions
ideals per segui en la nostra
propera distància.
Sempre perfecte
Sempre ideal
Sempre irreal

Picar les dents el silenci de la meva història.

Amor sincer
Discutir, opinar
ser un mateix.
Posar cotonets
en els mals moments.
Enraviar-se
quan toca i cridar.
L'amor perfecte
no és sincer,
és una bombolla
d'il·lusions.


A Girona és temps de flors i a Tenerife m’arriben els pètals plorant sang.



Tot és un joc de cartes
On les jugades
Són moments brillants
I on l’estratégia
És el camí
Qui té dos assos
Ocults vessa seguretat.
Qui té un comodí
Sap que mai estarà sol
A la vida, com a les cartes
S’ha de jugar
No pots quedar-te mirant
Els teus jocs perduts.
Qui vol un llibre
sobre com jugar a cartes
si quan hi juga
només les veu passar.

Avui fa dies grisos,

Però no de blues

Sinò de tel de seda.

Un gris oníric

envoirant les muntanyes,

Perfilant el finit

Per no perdre-hi la mirada.

Amor incondicional
És el d’una mare vers la seva filla,
O el d’un gos per al seu amo,
O el d’un monjo pel seu camí.
Amor intermitent
És veure’t sense veure’t,
O ser-hi sense ser-hi,
O sentir-te sense veure’t ser-hi.

Tímit i nerviós

Amb l’aigua dins del llit.

L’escalfor de la sang

Aixeca montanyes

Masturbant els núvols

Que en llepen els seus camins.

Després del finit del infinit

tornem a ser al llit.

Joguem a trobar-nos

Però ja no ens cal buscar-nos.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Castells de colors
Fant tremolar les aigües.
I mentres cauen estels de foc
S’acosta la fi del món.
I jo somric perquè demà aniré a la platge
I perquè potser demà seré amb tu entre llums i trons.

Sopem a la fi del món i avui hi ha pluja d’estels.

Croen les granotes
Sota el cel estrellat
I jo crec que estic loca
Per l’estiu (prop)passat